Com et vesteixes per anar a acomiadar a l’amor de la teva vida?
Em pos el jersei calent, els calçons i les botes de pell desgastades. A mi tant m’és si la bufanda fa bolla, si les sabates no llueixen. El meu cap és ben lluny d’aquí, vora el llit de l’habitació 342.Què berenes el dia que vas a dir adéu al teu pare?
Les torrades esperen damunt el plat. La meva mirada va més enllà de la finestra, més enllà de l’any 2020 que ens ha capgirat el món de dalt a baix. Només se’m succeeixen records de tota una vida.
Què hauries de fer el darrer matí del teu padrí?
Em pos a escriure, imagin què sentirà la meva família. Sé que si empàs saliva, les llàgrimes que tremolen als meus ulls s'escaparan. Don gràcies pel darrer matí que vaig acompanyar-te, amb l’arc de sant Martí que guaitava i la teva cançó de Mocedades a tot volum.
Em costarà no trobar-te al menjador, entre la partida de cartes i el partit de futbol. Ves remenant que ara venc. Avui, més que mai, la partida anirà teva.