La cerca de l'amor
Estic cercant l'amor de la meva vida, la meva meitat, la persona que em farà feliç.
Exploro grans boscos i escalo altes muntanyes. Cerco sota les pedres, dins les coves, fins i tot en el fons dels llacs. Pregunto a tots i cada un dels animals on està el meu amor, però cap em sap contestar.
M’acosto a un penya-segat, agafo aire i tanco els ulls per sentir la calma. De repent sento una sensació molt estranya, una llum blanca surt del meu interior i s'endinsa dins el bosc. Crec que hauria de seguir-la, pot ser em durà fins el meu amor.
Segueixo l’estrella brillant sense dubtar, tinc clar on vaig i no tinc por de fracassar. La llum s'ha aturat davant d’una petita casa de fusta, segur que el meu amor és allà. Obro la porta sense temor.
Però el que he trobat és molt millor que el que jo cercava, no és l’amor de la meva vida, sino la cosa més valuosa del món, que s’ha anat formant durant tot aquest llarg viatge, és l’amor propi, l’únic que em fa falta per ser feliç.