Et trobaré a faltar, no té cap sentit mentir a hores d'ara. Trobaré a faltar la teva veu i la teva presència, aquelles nits baix la llum de la lluna i els nostres viatges per l'illa.
Res va sortir com el que teníem planejat.Et conec massa per saber que no m'escriuràs, que ni tan sols m'enviaràs un missatge. Milers de vegades he intentat trobar-te, i desconec si ara ho he fet, o només són simples restes del que un dia vares arribar a ser. Aquesta és la meva darrera esperança de recuperar tot allò que fórem.
Voldràs oblidar-me i no tenir cap fil unit al teu passat. Creuràs que et vaig fallar. Que no vaig tenir el valor suficient. Són tants els moments en què he pensat a canviar el succeït, en tornar a fer la nostra història sense les ombres de la mentida.
Per què els vares creure? Què és el que et varen dir? No fou suficient l'amor que vàrem viure junts per demostrar-t'ho? Tinc la certesa que t'he perdut, t'he perdut del tot; però no puc deixar-te anar, encara no.