L’OPORTUNITAT
La Clara és feliç, l’acaben de trucar per si l’interessa participar a un espot publicitari. És clar que sí, quina il·lusió, quina experiència i uns bons dinerets! Ara sí que anirà a tallar-se les puntes dels cabells que fa setmanes que ho pensava.Necessitem dues al·lotes, si tens una amiga li pots dir.
Segur que a la seva amiga i companya de pis, Eva, també li fa ganes. Serà una alegria compartir-ho. Dona les seves dades.
L’endemà sona el telèfon.
Em sap greu Clara, no t’han agafat, resulta que només necessiten una candidata i han escollit a l’Eva.
La Clara no acaba d’assimilar la feta.
Si et sap greu, Clara, diré que no hi puc anar! -exclama l’Eva.
No, jo per res et demanaria això, em sentiria pitjor del que ja em sent.
Passa una hora i l’Eva ho pensa millor.
Mira Clara, jo no tenc la culpa que m’hagin triat, és una oportunitat i no la pens deixar anar.
La Clara es queda reflexionant si és millor tenir amor propi o amor als demés, si els dos amors poden anar junts...