Va trobar el cotxe del seu pare quatre anys més tard.
No va costar cap esforç trobar el cos. Va morir en una casa de massatges, d’un infart. Quan va arribar la policia ja estava vestit, amb les claus del cotxe dins la butxaca i la cartera sorprenenment buida, ja que la casa no disposava de datàfon.El cotxe estava aparcat a unes quantes illes del lloc de l’esdeveniment, a un carrer residencial. Com que no havia de pagar cap tiquet i no havia hagut motiu per a tallar el carrer durant els darrers quatre anys, hi seguia quan el fill va passar rumb a la casa d’una dona; no la de l’època de l’incident, ella no havia suportat la vergonya d’aquella situació; sinó una que havia conegut a Internet.
Quants records li van venir al cap!
Com besar per primera vegada al seu primer amor.
Es va oblidar de la dona i va anar a cercar la clau.
Va tornar l’endemà ple d’emocions, però la dona, que el día anterior estava mirant des de la finestra, i pensava que el cotxe era d’ell, l’havia cremat.