Era tan fort l’amor que sentia, que només veure-la ja volia menjar-se-la.
En poc temps la va tenir embolicada i als seus peus. La dolça mirada d’aquells ulls sortits la feien cada vegada més i més vulnerable i sense adonar-se’n va quedar hipnotitzada i va endur-se-la al seu món.Després d’una forta tempesta en la qual ella va patir cops i va quedar greument ferida, ja pensava que no tindria escapatòria. Però en qüestió de segons, la seva força de dona i l’amor propi, li van fer trencar aquell embolic de tela fastigosa y va sortir lliure.
Les teranyines son gairebé invisibles. Obre els ulls.