CATALÀ C2- Catalina

 El meu pare té un pla. Ell és qui ho arregla tot, i es preocupa perquè la mare i jo estiguem bé. A més, és la persona més generosa que conec, sempre està disposat a ajudar. Mai es queixa si alguna cosa li fa mal, però si jo em faig un cop sent com si li clavessin mil punyals. No ho entenc, a mi no em fa tant de mal, només vull que em torni a abraçar. Em quedaria a viure als seus braços per sempre, per això em poso una mica trista quan se'n va. Ara ja sé que després tornarà. A vegades s'enfada un poc quan les coses no li surten com voldria, però em tranquil·litza sentir-lo cantar amb alegria. M'agrada somiar que el meu pare pot volar, i que es passeja pel cel estrellat protegint la nostra casa de qualsevol mal. Tot forma part del seu pla, encara no sé molt bé quin és, així i tot ho començ a sospitar. Quan alguna cosa m'escarrufa o se'm posa la pell de gallina, és ell qui m'inspira. També inspira la meva mare, que ha decidit escriure aquestes línies, omplint de paraules la meva vida.

Entrades populars d'aquest blog

VII Concurs de Microrelats EOI Palma

Marta Fiol Martinez

Manuel Gacias Tuduri