El meu pare té un pla. Ell és qui ho arregla tot, i es preocupa perquè la mare i jo estiguem bé. A més, és la persona més generosa que conec, sempre està disposat a ajudar. Mai es queixa si alguna cosa li fa mal, però si jo em faig un cop sent com si li clavessin mil punyals. No ho entenc, a mi no em fa tant de mal, només vull que em torni a abraçar. Em quedaria a viure als seus braços per sempre, per això em poso una mica trista quan se'n va. Ara ja sé que després tornarà. A vegades s'enfada un poc quan les coses no li surten com voldria, però em tranquil·litza sentir-lo cantar amb alegria. M'agrada somiar que el meu pare pot volar, i que es passeja pel cel estrellat protegint la nostra casa de qualsevol mal. Tot forma part del seu pla, encara no sé molt bé quin és, així i tot ho començ a sospitar. Quan alguna cosa m'escarrufa o se'm posa la pell de gallina, és ell qui m'inspira. També inspira la meva mare, que ha decidit escriure aquestes línies, omplint de paraules la meva vida.