Ets una gallina, em deia amb una veu plena de burla. La mirava fixament a veure si ho deia de broma, però tenia els ulls intensos clavats a la meva cara, amb un somriure dels seus que era mig desafiador i mig seriós. Respirava fort i li tornava el somriure. Que hem de fer? li demanava ràpid per no tenir temps a dubtar. Una hora més tard havia agafat dos canvis de roba i l’esperava abaix de ca meva, mossegant-me les ungles, amb una petita motxilla i unes botes desgastades. Venia corrensos amb una paperina del forn. Anem amb el ferri de les onze, em deia cuan arribava . Em va agafar del bracet i varem començar a caminar cap al port. M’explicava una teoria de les seves però jo només sentia el calor del braç i veia els seus ulls brillar quan cercava paraules entre els coloms que botaven al nostre costat. Feiem el camí que jo feia cada dia, però em pareixia haver canviat; el carrer tenia una llum més penetrant i les partícules ballaven dins un raig del sol.