La mare mirava per la finestra i cada cop tenia la sensació que la gallina també la mirava. La gallina ja havia entrat a ca seva un parell de vegades des del jardí i la mare l’havia sorprès mirant el seu nadó amb una cosa semblant al desig als ulls. La primera vegada va moure el nadó a una altra habitació abans de treure la gallina al jardí, però la gallina va tornar a entrar i va tornar a trobar-lo.
La mare va començar a sentir que amagava el seu fill de la gallina, però de sobte va pensar que això era una tonteria.
Fins que un dia va entrar a la habitació del nadó i no hi era. El va cercar per tot arreu, va cridar als veïns però no l’havien vist.
En sortir corrent de ca seva no es va fixar en la mirada satisfeta de la gallina, una mirada que havia vist moltes vegades en la cara del seu marit, en aquells dies en què sortien a cercar un ou al mati per a berenar.