No fa molt, conversant amb un pagès, em va: "La vida és com l'escala d'un galliner, curta i plena de merda". El meu cap començà a donar-li voltes a aquesta dita.
Sí, és una frase molt encertada, el dia que estàs trista, malalta o adolorida, o el dia que falten els que tant estimes... aquests són escalons bruts, però i els dies que estàs feliç, t'acompanya la salut i l'amor et somriu? Aquests serien escalons ben nets.Afortunadament, no tota l'escala és bruta, també hi ha escalons polits.
Idò, tot això em va fer pensar la merda de gallina.