EL CASAMENT
Després de cinc anys de felicitat, no era una necessitat casar-se, sinó un desig. Que la teva dona et digui que es vol quedar per sempre al teu costat és bonic...
Seria una cerimònia civil amb uns quants amics propers, després una breu lluna de mel a París. Un lloc que sempre havíem somiat tornar a veure, però com ja el coneixíem per separat, mai hi havíem anat juntes. Ara era el moment: volia passejar pels seus carrers, sopar als característics bistrots i fer l'amor moltes vegades en un hotel romàntic.
Els dies previs a la celebració es van caracteritzar per una passió renovada. Cada nit mentre miràvem els vídeos turístics de París, sopàvem sopa de brou de gallina, delicada, saborosa, calenta... amb la marxa nupcial de Mendelssohn i feiem l'amor.
Com n'erem de felices!
Quina sort que el matrimoni entre persones del mateix sexe sigui legal al nostre país, , i dues dones enamorades es puguin casar!