Fa 20 anys que visc a la mateixa comunitat, Alzamora 56.
Recordo el primer dia que arribem al bloc, recordo les claus a la meva mà i l'emoció que teníem per obrir la porta de la nostra nova llar.Amb il·lusió i ganes vam començar la convivència a la comunitat on tot es prometia tranquil, res més lluny de la realitat.
Viure en una comunitat implica moltes coses sobretot dosis elevades de paciència, una mica complicat de portar quan et negues a acceptar el soroll que fan altres i que t'impedeixen un moment de pau.
Són tantes les vegades que he sentit la pell de gallina mirant al sostre que la impotència de saber que no es pot fer res et fa blasfemar.
Seran els anys o que ha augmentat la meva sensibilitat al soroll, el que sí que és cert és que últimament somni a les nits amb el mateix, somni que visc a una altra casa, on només sento una cosa, el ressò dels meus passos.