El meu viatge sense tu
Mitja vida junts.Volia estar amb tú.La realitat es una altra, he d’enterrar el meu amor i a mirar cap a l’abisme d’aquest naufragi.
He cercat casa durant mesos, la nostra illa ha embogit i ja no s’hi pot viure.
Regirant capses de la mudança trobo una llista dels viatges que volíem fer, joves i enfilats a la torre del nostre amor no podíem veure cap perill.
Aquest tros de paper som tu i jo.
Vull recollir els trossets de noltros que han caigut per terra, mirallets trencats, els ajuntaré i construiré un refugi per capficar la pena, la solitud immensa. Lligaré un fil per cosir-me les ferides i començaré el viatge: l’únic que no apareix a la llista:
El meu viatge sense tu
A dins la motxilla hi guardaré les rialles per tornar a somriure, els rinxols banyats de sal a l’estiu, les mans obertes per acceptar l’univers, i les besades que ja no em donaràs mai..
Em ve al cap una cançó d’Antònia Font… “dins aquest iglú tan descongelat, tan ple de finals tan privat de tu..”