Manuel Albertí Oñate - C2 català (accèssit)

 Feliç aniversari

El dia del seu 18 aniversari, en Dani es va despertar amb la felicitació de la seva mare. A casa hi havia pastís, regals, amics i rialles. Va tancar els ulls i va demanar un desig: "Que tots els dies siguin com aquest dia".

Al dia següent, la seva mare el tornava a felicitar, havia festa i pastís amb una espelma més i ningú veia res estrany. Per als altres, havia passat un any, però ell no recordava res, només l’últim aniversari.

Des d’aquell dia, el temps saltava ràpid cap el futur. Veia com els seus amics canviaven. El seu gos va desaparèixer i els seus pares es van morir.

Es va fer gran en unes setmanes, ja no reconeixia a ningú del seu voltant, s´havia casat, tingut fills, nets i allà es trobava ara, a l´hospital amb una enfermera que li portava un espelma per bufar. 

Dani va entendre que viure no era només gaudir el millor dia de l´any, va tancar els ulls, va bufar amb el seu últim alè i es va fer tot negre.

De sobte es va sentir la veu de la seva mare: "Feliç 18 aniversari, Dani"