Candela Romero Montalbán - C1 català (1r premi)

 Dues trinxeres.

Es van conèixer sense voler, en un matí fred, compartint una llauna de menjar que no bastava per a ningú. Ella era miliciana; ell, un noi que encara no s’havia avesat al soroll dels trets. No es varen prometre res. En temps de guerra, estimar ja era prou risc.

Parlaven poc. A vegades només s’asseien un devora l’altre, mirant el cel brut de fum. Ell li explicava com era el seu poble; ella li parlava del mar, que gairebé no recordava. Aquells moments eren breus, però reals.

Un dia ell no va tornar. Ningú no li va dir res. Ella va continuar endavant perquè no sabia fer altra cosa. Anys després, ja lluny del front, encara el recordava en els gestos petits: una cançó, una olor, una tarda tranquil·la.

No va ser un amor llarg, ni feliç. Però va ser sincer. I enmig de tanta destrucció, això ja era una manera de salvar el futur.