Daniel Alfredo Apesteguia Timoner - C1 català (accèssit)

 Llums apagades

La Natia tenia una ment brillant i una mirada que t'atravessava. A la universitat destacava per la seva intel·ligència, el seu carisme i la valentia serena que contagiava a tothom. Però el seu veritable talent era no callar. Quan al seu país les veus eren silenciades, ella escrivia,

ella parlava, ella cridava, era la primera reclamant llibertat per a les dones, per als estudiants, per a tot un poble cansat de viure amb por.

Sabia els riscos a què s'enfrontava ja que cada pas era vigilat, cada paraula podía ser l'última que la portes a la seva condemna. Tot així, ella era lleial a les seves idees que la llibertat no és un luxe, és un dret.

Una nit, el règim va decidir que la seva llum era massa intensa. Durant una de les protestes, una bala va rebotar en una paret i va acabar travessant el pit de la Natia. Van apagar la veu, però el seu nom es va convertir en murmur, en crit, en sinònim d'una lluita, en llavors per a un futur lliure.