“Gallina vella fa bon brou”, em deia la padrina quan jo era nina i jo no feia cas dels seus consells. Més enllà de la vessant culinària, no li vaig donar gaire importància a la dita. Però a mesura que he fet anys me n’he temut de la gran saviesa del refranyer. Quins coneixements tan meravellosos ens aporta l’edat i quin error és no apreciar-ho.
La societat actual està obsessionada per mostrar-se eternament jove. Fins i tot diria que està mal vist fer-se vell. “Vell” és sinònim de carregós i inútil. Mai havien proliferat tan les clíniques estètiques, els gimnasos i la necessitat de fer coses esbojarrades a qualsevol edat. I novament la cultura popular ens ressitua, “entre poc i massa la mesura passa”. És fantàstic cuidar-se i gaudir de noves experiències amb seny i a qualsevol edat. Però mai hem d’oblidar que les societats han evolucionat gràcies a la coneixença transmesa pels nostres ancians. Per aquest motiu, i molts d’altres, és essencial que la senectut es valori i es respecti.