Català nivell intermedi
El millor moment és el final
El 1939,va néixer Joan,un nin sord.La seva situació familiar era violenta, hi havia maltractament masclista.
N'Andrea envejava el seu fill,un nin que pareixia que vivia en pau.Però en Joan envejava la seva mare,ja que ell viu turmentat pel seu pensament,perquè potser no sentia res,però ho vivia tot.
La mare va fugir quan Joan tenia 19 i és quan ell la va entendre: una dona sense tranquil·litat que va marxar d’aquell infern perquè no podia més, agredida durant anys per donar-li una vida digna.
El 1960, Joan va fer front al seu pare. Joan es va adonar que allò acabaria malament quan el seu pare va treure la pistola i, sense cap remordiment,el va disparar.
Joan,amb 21 anys,va morir aquella nit.Però va viure els 2 millors minuts de la seva vida.Mentre es dessagnava,va sentir una pau desconeguda,un silenci real.Tot es va aturar.Ja no veia el seu pare,ja no se sentia afeixugat.2 minuts de pau absoluta,l’únic moment de llibertat i pau que va tenir al llarg de la seva vida.