Ana María Arrabe Garcia

Català nivell intermedi

Muntanya de l'amistat

Vint-i-cinc metres del seu objectiu. Una setmana caminant per la muntanya. Podia veure el final. En aquell moment el seus ulls, plens de llàgrimes recordant el seu company. Havia quedat a la muntanya gelada per sempre. S'havia trencat el peu i no podia caminar més.Havia deixat el seu amic allà. Es trobava sol. Encara que feia vent fort,va decidir tornar a cercar-lo. El seu cos corria per l’impuls del seus peus. El cim tornava a ser lluny,la seva il•lusió per veure el seu amic, era el que l’empenyia. Sabia que el podria trobar mort i volia tornar-hi. Llavors, al mateix moment, va sentir la veu del seu amic. Es varen fondre en una abraçada molt forta. El seu amic havia caminat 3 quilòmetres, no era molt per dos dies, però en la seva situació era bastant. Ell estava molt content per haver-hi tornat. Varen caminar cap al cim, molt poc a poc. En arribar-hi es varen asseure a terra i varen estar allà vint minuts en silenci, amb pau, aquella situació havia marcat les seves vides.