La dona gelosa
Maria estava enamorada del seu home, en Carles. Corria l’any 2050 i els viatges en el temps s’havien convertit en el regal perfecte. Per això, na Marial li va regalar un d’aquells viatges que duien a l’individu al moment del passat que escollís. Però hi ha haver una condició que li posà el seu marit: no li diria on anaria fins que hi tornés.
Na Maria moria de gelosia aquell matí etern. On nassos havia decidit anar? A veure un amor de joventut!, pensà, sense adonar-se’n que la porta del pis s’obria.-Maria, estimada! Ja he tornat! -Digué en Carles mostrant un ram de flors.
-Ja tocava, no? -Va dir. -I aquestes flors? Què has fet?
En Carles ni l’escoltava, es moria de ganes de dir-li on havia estat:
-He anat al dia del nostre casament! -Digué. -Recordes el ram de flors que et regalà la teva padrina i que vas perdre en el restaurant? Aquí el tens!
Na Maria, mig plorant, només encertà a dir mentre l’abraçava :
-Gràcies, amat meu. Perdona’m…
Ell no va entendre res. L’abraçà fort.