Buscar este blog

31 may 2025

Xavier Ramis Caldentey

Italià nivell bàsic

Stranezza

Lui si sente un estraneo nella sua vita. Ogni mattina, si ritrova vestito con un costume diverso, che non ricorda di aver indossato mai. Il suo abbigliamento quotidiano è di un'eleganza che non corrisponde all'alienazione che sente nei confronti della sua vita. Se non fosse per il suo abito, il suo disorientamento sarebbe ancora più grande.

Ogni giorno, a seconda del vestito che indossa, decide dove andrà; senza esaminare i suoi vestiti, non saprebbe dove andare, il che aumenterebbe la stranezza che sente per la sua esistenza. Se un giorno si trovasse senza vestire, è possibile che per abitudine uscisse anche da casa, ma vedendosi nudo in strada, rimarrebbe lì fino all'ora del rientro.

Tutte le mattine va da qualche parte, luoghi che prima di andare non conosceva e che non gli piacciono, come non gli piacciono i vestiti che indossa o la casa dove vive. La sua è una vita strana e, per quanto ci provi, non riesce a ricordare quando la sua vita e la sua pace di prima sono scomparse.

30 may 2025

David Lustres Alonso

Anglès nivell intermedi

The secret of peace

Every day is a new opportunity for amazing things to happen, joyful things. I wake up thinking that today will be a great day, that many good things will happen to me, positive experiences, I will see friends, meet interesting people, and that is always a joy. Do you want to be part of those days? Look for me on the street, in a store, in a bar, even in the park, because every person you meet is hoping to have that great day just like all of mine. You will see how they seek your smile, your positivity, your peace, and just like you, they will improve their days.
Joy is contagious and apreads. Make it exend everywhere.

29 may 2025

David Lustres Alonso

Català nivell intermedi

La meva estimada illa

Visc en una illa tranquil·la, la pau regna en cada racó. Els veïns viuen en harmonia, respectant-se els uns als altres. A l'illa no hi ha lloc per a la violència ni els conflictes. Cada any, celebrem un dia de la pau amb molta felicitat. És així Mallorca o és així com m'agradaria? He de reflexionar-ho.

28 may 2025

Alejandro Prades Santandreu

Anglès nivell intermedi

Shadows of Peace

On a moonless night, the city pulsed with secrets. Donato, a bohemian detective, fought in silence against an invisible enemy suffocating his memories. Among scattered files and shattered recollections, he found a letter with a single word: "peace". This mysterious clue led him to a dark club, where he met Luna, an enigmatic woman who confessed that oblivion was the true threat.

Together, they wandered through shadowy alleys, gathering fragments of a fading past. But in a tragic and chilling twist, as Donato’s heart pounded with anguish, he discovered with horror that Luna was not an ally but the embodiment of a relentless enemy: Alzheimer’s—a silent assassin devouring his memory.

The "peace" he had been searching for was, in fact, a sinister pact with time, a surrender that tore at his soul, condemning him to disappear, moment by moment.

27 may 2025

Alejandro Prades Santandreu

Català nivell intermedi

Ombres de pau

En una nit sense lluna, la ciutat bategava amb secrets. Donato, detectiu bohemi, lluitava en silenci contra un enemic invisible que ofegava els seus records. Entre expedients i memòries trencades, troba una carta amb la paraula “pau”. Aquesta pista misteriosa el porta a un club fosc, on coneix Luna, una dona enigmàtica que li confessa que l’oblit és la veritable amenaça. Junts, recorre carrerons ombrívols, recollint fragments d’un passat que s’esvaeix. Però, en un gir tràgic i estremidor, mentre el cor de Donato martellava amb l'angoixa, descobreix amb horror que Luna no és una aliada, sinó la personificació d'un enemic implacable: l’Alzheimer, la malaltia que, com un assassí invisible, li devora la memòria. La "pau" que cercava es revela com un pacte sinistre amb el temps, una rendició que li esgarrapa l’ànima i el condemna a perdre's a cada instant.

26 may 2025

Ana Díaz Maeso

Italià nivell avançat

Amicizia

Quei due ragazzi,ormai uomini,si volevano tanto bene! Erano cresciuti insieme e si sentivano fratelli, pur di non esserlo. I loro genitori erano amici e abitavano nello stesso rione. Si siedevano l’uno accanto all’altro a scuola e poi studiarono medicina all’Ateneo di Napoli. Uno si era specializzato poi in cardiologia mentre l’altro aveva scelto pediatria, perché gli piacevano tanto i bambini. Infatti voleva avere almeno tre figli e l’amico rideva quando lo immaginava sposato e circondato da piccoli!
Fu proprio in quel momento, già finita l’Università, quando conobbero una bella ragazza che fece subito battere il loro cuore e la meravigliosa amicizia divenne dall’oggi al domani una rivalità fra i due. L’amica se ne accorse subito e vedendo che stavano per mandare all’aria tutta una vita di vero amore, disse loro di fare subito PACE, perché altrimenti sarebbe sparita. Dopo di che tutto tornó come prima e la loro amicizia continuerà all’infinito!

25 may 2025

Carlota Corrales Nadal

Italià nivell bàsic

Il caffè

Dolce rumore del fiume, acqua iridescente, le foglie dell'albero giocando con la brezza, lembi
bianchi nel vivissimo azzurro del cielo … silenzio … pace …

Sto sognando? L'odore famigliare del caffè mi sveglia. Adesso ricordo. Il giornale aperto sul
tavolo e l’orrore che non finisce. La morte di così tanti innocenti in così tanti luoghi lontani.
Perché?

I governanti parlano di riarmo: occorre prepararsi per la guerra per garantire la pace, dicono.

Vorrei addormentarmi di nuovo e ritornare al mio sogno.

24 may 2025

Carmen Jiménez Tienda

Italià nivell intermedi

Tace dolcemente

L'orizzonte chiaro,mórbido,azzurro che vedono i miei occhi;il mare ancora addormentato ,gli uccelli che nel blu giocano a trovare il ramoscello quello che perse Noè...Gridi lontani dei bambini smarriti lungo il cammino.Puoi percepire quel pianto sottovoce?
Non si ascolta più la brezza che balla con le foglie della nostra storia e che porta vía i nostri sogni verso il paese delle promesse fasulle .Al calar del sole,nel buio dell' avvenire,la sabbia del nostro tempo scompare.Sentiamo una fitta al cuore e mi piacerebbe stendere una gran coperta per avvolgere l'umanità e poter trovare la stretta via che ci faccia scoprire la pace e dimenticare le ricchezze.
Al lume della luna tiro a indovinare se succederà qualcosa, che ci faccia desiderare essere pronti a raggiungere questo scopo. Ma godiamoci una vita così:
Affondandomi tra le tue braccia
coccolata dalle tue carezze
sentiero offerto ,pulito di chiazze
si vive in pace senza minaccia!
pace e amore,goccia a goccia!

23 may 2025

Lorena Lidon Martinez Ribes

Alemany nivell avançat

Eine Liebesgeschichte

Unser erstes Treffen war als Sumer und Elan kämpften. Unsere Augen haben sich gefunden und auf einmal wären nur er und ich da. Seitdem haben wir uns eine lange Zeit nicht mehr gesehen. Ich konnte es aber nicht lassen, an seinen Blick zu denken. Später, war ich Kriegjournalistin. Ich hatte schon immer das Gefühl, dass egal wo, er auch da war. Wir haben uns wieder gefunden, z.B. in Congo, Nigeria, Vietnam... mit der Zeit, versuchten wir uns kennen zu lernen. Es war in Berlin, als er plötzlich erschien und wir uns versteckten. Da standen wir voreinander. Ich habe nur in seine Augen geschaut. Wir redeten so lange, bis ich los musste. ,,Wann...?” ,,Ich weiß es nicht” Bevor wir unsere Namen austauschen, gingen wir zwei verschiedene Wege.
Im Jahr 2024 war ich im Kiew und auf einmal, bemerkte ich seine Präsenz. Mein Herz raste und als ich mich umdrehte: ,,Bitte verrate mir, wie du heisst”
,,Frieden sagte er, und du?” ,,Utopie” ,,Deswegen... immer zusammen, immer wieder getrennt”

22 may 2025

Maria Eugenia Pérez Llorens

Català nivell intermedi

Gos i gat

Hi havia una vegada una nena anomenada Fanny que vivia en un petit poble d'Alacant. Ella era coneguda per la seva simpatia i amabilitat amb tots. Un dia , mentre passejava el seu gos Charly, va trobar un gat ferit. Fanny va decidir ajudar-lo. Va portar el gat a casa seva, li va donar aigua i menjar i el cuidava.
Amb el temps el gat es va recuperar i es va fer amic del seu gos.
Ella va aprendre que la pau es troba en petits actes de generositat.

21 may 2025

Maria Eugenia Perez Llorens

Alemany nivell intermedi

Liebe ist alles

Francisca und Mark fahren mit dem Auto nach Valldemosa. Sie sind verheiratet, sehr glücklich und in Frieden, aber das Auto ist plötlich kaputt. Das ist ein Problem, weil sie viele Plannen haben.
Das ist gefährlich, weil der Himmel dunkel ist. Die Frau ist sehr nervös und telefoniert mit ihrem Bruder, weil er Mechaniker ist. Mark kann nicht das Auto reparieren. Später diskutieren beide, aber er sagt: " Ich liebe dich, das ist nicht wichtig, wir sind zusammen ". Sie sagt: " Ich liebe dich, immer werden wir zusammen sein ".

20 may 2025

Cristina Moll Alles

Anglès nivell avançat

The Last War

For centuries, the world had fought—over land, over power, over ideals. But the final war, when it came, wasn’t fought with weapons. It was fought with silence. Leaders, exhausted by the endless cycle of violence, sat in a room, looking at each other for the first time without hatred. A young diplomat stood up, holding a piece of paper. He didn’t speak of borders or compromises. He spoke only about the future—of children who had never known peace, of a world that had forgotten how to heal. As he signed the document, the weight of history seemed to lift. And for the first time, the world knew what it was to be at peace. The last war was over.

19 may 2025

Anne Vermeulen

Italià nivell bàsic

La pace

La colomba della pace volò su…Gaza
La colomba della pace volò su…Kiev
La colomba della pace volò su ...Afghanistan

Volò sempre più in alto… sempre più in alto
Volò senza guardare
Volò senza sentire

Volò, volò, volò….
tra le zampe un solo ramo

Piangeva, gemeva, singhiozzava
Umanità, dove vai?

Urlava, gridava, vociava
Ma nessuno lo sentiva

Il piccione sospirò e si alzò
sempre più in alto

Nessun posto dove andare

Senza speranza, senza illusione

E..muore

18 may 2025

Ana María Arrabe Garcia

Català nivell intermedi

Muntanya de l'amistat

Vint-i-cinc metres del seu objectiu. Una setmana caminant per la muntanya. Podia veure el final. En aquell moment el seus ulls, plens de llàgrimes recordant el seu company. Havia quedat a la muntanya gelada per sempre. S'havia trencat el peu i no podia caminar més.Havia deixat el seu amic allà. Es trobava sol. Encara que feia vent fort,va decidir tornar a cercar-lo. El seu cos corria per l’impuls del seus peus. El cim tornava a ser lluny,la seva il•lusió per veure el seu amic, era el que l’empenyia. Sabia que el podria trobar mort i volia tornar-hi. Llavors, al mateix moment, va sentir la veu del seu amic. Es varen fondre en una abraçada molt forta. El seu amic havia caminat 3 quilòmetres, no era molt per dos dies, però en la seva situació era bastant. Ell estava molt content per haver-hi tornat. Varen caminar cap al cim, molt poc a poc. En arribar-hi es varen asseure a terra i varen estar allà vint minuts en silenci, amb pau, aquella situació havia marcat les seves vides.

17 may 2025

Jesús García

Francès nivell intermedi

Les années soixante-dix

Salut les amis! Comment allez-vous?
J’ai lu quelques entrées sur le blog Paix et je veux aussi laisser mon témoignage.
Je suis née dans un petit village de 7000 habitants. Ça fait 50 ans. À l’époque, on naissait tous chez nous, car l'hôpital était loin. Peu importait l’heure, on appelait la sage-femme et elle venait. Les rues n’étaient pas asphaltées. Quand il neigeait, nous sortions faire des bonshommes de neige. On vivait dehors. Nos mères criaient notre nom pour que l’on rentre dîner ou se coucher. Elles sortaient le soir avec leur petite chaise pour prendre l’air frais et parler de ce qui se passait dans le monde, et surtout dans le quartier.
Le monde n’était pas parfait. Il y avait des guerres, des hommes politiques fous… mais tout cela restait loin de nous. Ce dont je me souviens, c’est du silence des nuits étoilées, des rires dans la rue et de cette paix, aujourd’hui vendue à prix d’or

16 may 2025

José Vicente Villaescusa Salido

Francès nivell intermedi 

Le Gardien Du Phare

Je suis tombé amoreux de toi dès que je t'ai rencontré. Je t'ai donc demandé venir connaître ma demeure au bord de la mer. Tu as voulu savoir où elle était, et je t'ai répondu: --je suis le gardien du Phare. C'est là où je vis et je veille à ce qu'une lumière éternelle se reflète toujours sur la mer. Je guide ainsi les marins et leurs navires pour naviguer en toute sécurité sur la mer, et moi, en retour, dans les nuits étoilées et sereines, je peux contempler le firmament, comme personne n'est capable de le faire.
Despuis le moment où tu as accepté de visiter mon Phare, tu es ma partenaire. Et nous deux, chaque nuit, nous contemplons le merveilleux ciel étoilé, se reflétant dans les eaux calmes de la vaste mer en paix, au son de la mélodie du... GARDIEN DU PHARE.

JVVS.

(Histoire inspirée par la mélodie du compositeur italien Federico Monti Arduini)

15 may 2025

Gabriella Pricob

Rus nivell bàsic

Эхо утраченного мира

Ария резко проснулась. Сидя в темноте, она начала вспоминать тот такой необычный, неожиданный, но эфирный сон. Небо было окрашено в кристально-голубой цвет, белые облака напоминали сахарную вату, рыбы порхали в прозрачной воде того моря, а птички весело пели и гонялись друг за другом. Ария сидела на зелёном холме, незнакомом ей, пока тёплое солнце ласкало её розовые щёки, а приятный ветерок играл с её длинными волосами. Вдалеке слышались радостные крики детей, которые беззаботно играли вместе, словно времени не существовало. Ария открыла глаза, отдаляясь от этого воображаемого мира, встала и на ощупь подошла к окну. Открыв его, она столкнулась с реальностью своего мира. Тот апокалиптический пейзаж, полный разрушений, и крики, на этот раз наполненные страхом, заставили её захотеть вернуться в тот сон. Mир - вот чего она хотела.

14 may 2025

Jordi Lluis Real Company

Alemany nivell intermedi

LILY

"Sie öffnete die Augen. Sie lag auf einem Liegestuhl im Garten. Sie hatte ein komisches Gefühl. Er war nicht da. Jeden Tag, bevor er weggeht, spielen sie zusammen. Aber heute hatte sie ihn nicht gesehen, nichts von ihm gehört. Er hatte nichts gesagt, als er das Haus verließ. Etwas stimmte nicht. Hoffentlich war ihm nichts passiert. Trotzdem war das nicht ganz normal. 

“Morgens kam er immer zu mir”, dachte Lilly. “Habe ich zufällig etwas Schlechtes gemacht?” Sie hatte den ganzen Vormittag daran gedacht.

Es war ein schöner Tag, alle Frieden und Ruhe, keine Wolke am blauen Himmel. Es war ein herrlicher Garten. Es war Frühling und sie konnte eine Menge von verschiedenen Gerüchen riechen. Aber sie war aufgeregt. Sie wartete lange auf ihn, aber er kam nicht. Was war denn passiert? Sie war am Rand der Verzweiflung.

Plötzlich hörte sie ein Auto und vernahm Schritte im Haus. Das Gartentor öffnete sich und Lily sprang strahlend, mit dem Schwanz wedelnd, auf die Arme ihres geliebten Herrchens!

"

13 may 2025

Belen Garau Oliver

Xinès nivell intermedi

Catalina

我叫Felipe,我住在马略卡岛帕尔马。去年我经历了一次非常奇怪的经历,我在中国住了一年,所以今年我想更加冷静一点。因为我一直想学习俄语,所以我报了EOI。
几天前,我去了EOI图书馆找一些上课需要的书。在找书的时候,我看到了一本非常旧的俄文书,它引起了我的注意。我把书拿出来,发现它是一本《战争与和平》的旧版,列夫托尔斯泰 (1828年-1910年)的杰作。 这很奇怪,因为这么古老的书几乎没有任何副本。我开了书,发现了一张纸条。那纸条非常旧,是用俄语写的,签名是托尔斯泰!我不能翻译那张纸条,我只会说一点俄语。
我从图书馆借了这本书,第二天带到课堂上,和我的俄语老师和同学们一起查看它。纸条上写着:“来自美诺卡的Catalina Bonnin。”我震惊了!Catalina Bonnin是我妻子的名字!她是美诺卡人! 我不明白这个谜团。
那天晚上,我在家问了我的妻子为什么她的名字出现在纸条上。她告诉我,她的曾祖母也叫Catalina Bonnin,曾在1878年住在俄罗斯。可能她认识列夫·托尔斯泰吗?我不知道该说什么。我问了Catalina我们该怎么办,她回答说:“也许我们应该读《战争与和平》…”



12 may 2025

Margalida Obrador Bennasar

Italià nivell intermedi

Qualsiasi giorno della mia vita

Oggi mi sono svegliata stordita, mi fa male tutto il corpo, eppure, come ogni mattina, non ho altra scelta che continuare ad esistere.
Quando esco, le cose non migliorano, anzi, mi guardano in modo strano, alcuni con compassione e tenerezza, altri mi ignorano e altri addirittura ridono!
Quello che mi piace di più sono gli sguardi dei bambini, penso che siano gli unici esseri puri che vedono la mia anima e mi comprendono.
Che peccato che non durino per sempre...
Quando viaggio è quando lo vedo più chiaramente, ci sono paesi in cui sono benvenuta e mi sento come una in più, invece in altri non c'è modo di entrare!
L'odio, la guerra, il desiderio d’avidità e di distruzione bloccano il mio cammino.
Invece coloro che ne subiscono le conseguenze mi aspettano con ansia e mi accolgono nella speranza che io rimanga lì per sempre.
Per questo mi emoziono mentre mi esce la voce quando mi chiedono come mi chiamo, faccio un respiro profondo, muovo leggermente le labbra e con un sussurro dico: PACE.

11 may 2025

Teresa Guazo Covas

Xinès nivell bàsic

特拉维夫的朋友们梦想着和平

10 may 2025

Martina Ferrà

Català nivell intermedi

El millor moment és el final

El 1939,va néixer Joan,un nin sord.La seva situació familiar era violenta, hi havia maltractament masclista.

N'Andrea envejava el seu fill,un nin que pareixia que vivia en pau.Però en Joan envejava la seva mare,ja que ell viu turmentat pel seu pensament,perquè potser no sentia res,però ho vivia tot.

La mare va fugir quan Joan tenia 19 i és quan ell la va entendre: una dona sense tranquil·litat que va marxar d’aquell infern perquè no podia més, agredida durant anys per donar-li una vida digna.

El 1960, Joan va fer front al seu pare. Joan es va adonar que allò acabaria malament quan el seu pare va treure la pistola i, sense cap remordiment,el va disparar.

Joan,amb 21 anys,va morir aquella nit.Però va viure els 2 millors minuts de la seva vida.Mentre es dessagnava,va sentir una pau desconeguda,un silenci real.Tot es va aturar.Ja no veia el seu pare,ja no se sentia afeixugat.2 minuts de pau absoluta,l’únic moment de llibertat i pau que va tenir al llarg de la seva vida.


9 may 2025

Cerimònia d'entrega de premis VII Concurs de Microrelats EOI Palma

Us deixam aquesta publicació amb molta il.lusió i gratitud per la implicació de l'alumnat, del professorat i dels patrocinadors del VII Concurs de Microrelats de l'EOI de Palma.

Gràcies als departaments d'anglès, alemany, àrab, català, espanyol, francès, italià, japonès, rus i xinès!

Gràcies a tot l'alumnat que ha participat!

Gràcies també als patrocinadors: Edizioni Casa delle Lingue, Pearson, Cambridge, Sistema Kalinka, Aficine, El Book de Amanda, Cornelsen, Oxford University Press, Ammu Cannoli Espressi Siciliani, Delicias Arabes.

Ha estat un plaer fer aquest concurs amb vosaltres i esperam poder seguir sumant futures edicions junts. Una abraçada des de l'equip biblioteca!








Alejandro Marín Galera

Anglès nivell intermedi

The seeds of peace

Under the ashes of a broken place, a child knelt down with a hopeful face. "Grow" she said to the seeds she planted. "Let peace return an heal us all".

The strong winds became light. The dry ground, now held life bright. The roots grew deep, and some flowers appeared. Thousands of colors shone and the darkess cleared.

Her village saw the flowers bloom. The air was sweet and there was no gloom. Something so small, gave peace for all.

And so, the message traveled far. From very small acts, like some night sky stars, peace can grow, and even react, inside our hearts.

8 may 2025

Francisco José Díaz Ordóñez

Italià nivell bàsic

Non sentire nulla, tutto è buio, e non ho pauta...

Perché non sento nessun rumore? Tutto è buio. Dov’è mia mamma, mio papà, mia sorella, mia nonna, mio nonno? Non posso muovermi e non riesco a ricordare nulla. Proverò a pensare. Mi chiamo Francesco, ho nove anni e i miei genitori si chiamano Lara e Leo. Ma, un momento, perché continuo a non sentire nessun rumore? Dov’è mia sorella Laura? In questo silenzio mi ricordo i suoi capelli biondi. Non posso muovermi, ma posso sentire Mino, il mio cane, accanto a me. Ora ricordo! Non sento più il rumore degli aerei, né le grida dei soldati. Perché tutto è buio? Non capisco nulla, solo che ho sentito un grande rumore prima di questo silenzio. Aspetta, ora so cosa è successo.Abito a Mariupol, una città nel sud dell’Ucraina. La mia famiglia è italiana, ma viviamo qui da 4 anni.Non posso muovermi, hanno distrutto la nostra casa. Credo che per me sia già troppo tardi, spero solo che la pace arrivi presto.Non possono distruggere il mio mondo. Continuo a non sentire nulla, tutto è buio, non ho paura.

7 may 2025

Irene Sánchez Verdera

Anglès intermedi

The clock of peace

The old clock in the town square had stopped working years ago, frozen at midnight. For a long time, the town had been divided by a big argument, neighbors didn’t talk to each other, and everything was quiet.

One morning, a little girl climbed the clock tower without anyone noticing. When she came back down, the clock started ringing, and the hands began to move again. The villagers gathered around, curious.
“Why did you fix it?” an old man asked.
The girl showed a note she had found inside the clock. The faded writing said: “Peace begins when time moves forward.”

When they read it, the silence broke. Slowly, the neighbors began to reconnect, as if the clock had reminded them of something important: the chance to begin again.