SI SON MORTS...
No som un excursionista aficionat i molt menys un bon espeleòleg. Però diumenge passat em convidaren a sortir pel camp a fer un voltí, i no vaig trobar cap excusa per negar-m’hi. Tenc problemes de maluc; per mi, fer esport és anar a fer un cafè a sa plaça des poble.
Després de deu minuts i sis doblegaments de turmell, en Jaume, que feia de guia, va pegar un bel, i tots ens aturàrem. Ens va dir que mai havia vist aquella cova, i que es qui volgués podia seguir-lo. Jo vaig ser s’únic que es va quedar afora, guaitant s’aire i vigilant els niguls.
Cinc minuts després, vaig sentir es renou de mil sis-cents cavalls caient dins una tenda de instruments de percussió. S’entrada de sa cova s’havia esbucat.
Havíem partit de Petra, joia des Pla. No podia quedar gaire lluny. Duc més de tres mesos caminant.
M’he aprimat setze quilos. Avui, un natiu, amb un mallorquí força xerec, m’ha dit que estic a Tasmània. No tenc un bon sentit de s’orientació. Si són morts... esper que descansin en pau.
Després de deu minuts i sis doblegaments de turmell, en Jaume, que feia de guia, va pegar un bel, i tots ens aturàrem. Ens va dir que mai havia vist aquella cova, i que es qui volgués podia seguir-lo. Jo vaig ser s’únic que es va quedar afora, guaitant s’aire i vigilant els niguls.
Cinc minuts després, vaig sentir es renou de mil sis-cents cavalls caient dins una tenda de instruments de percussió. S’entrada de sa cova s’havia esbucat.
Havíem partit de Petra, joia des Pla. No podia quedar gaire lluny. Duc més de tres mesos caminant.
M’he aprimat setze quilos. Avui, un natiu, amb un mallorquí força xerec, m’ha dit que estic a Tasmània. No tenc un bon sentit de s’orientació. Si són morts... esper que descansin en pau.