BIBLIOTECA EOI DE PALMA

El passat 19 d'octubre a la biblioteca de la @eoipalma va haver-hi una activitat relacionada amb el Dia Internacional del Càncer de Mama. Ens van visitar dos membres de l'associació Cancer Support Group i vam poder sentir el seu testimoni.

Avui ens ha arribat aquest llibre en anglès de Chimamanda Ngozi Adichie, una carta que en principi anava dirigida a una amiga seva, que acabava de ser mare d'una nena, però que ara tots podem gaudir (i amb el qual podem reflexionar).

 Octubre arrenca amb molt de cinema. Ja podeu agafar en préstec les noves pel·lícules i CDs de #SpeakUp

 Comencem el curs amb novetats en italià. Ja podeu agafar en préstec aquestes novel·les.

 Benvolgut alumnat, des de la biblioteca de l’EOI de Palma volem donar-vos la benvinguda al nou curs i animar-vos a venir a conèixer-nos. La biblioteca de l’EOI de Palma obre les seves portes al públic dijous 13 d’octubre amb el següent horari i serveis: Si sou alumnes nous i voleu fer-vos el carnet, podeu emplenar aquest formulari i després venir presencialment a cercar-lo. No us oblideu de dur una foto carnet. Per estar al corrent de les novetats podeu consultar el nostre blog o l’instagram de la biblioteca. Obrim les nostres portes amb molta il·lusió. Us hi esperam. Una salutació, L’equip de la biblioteca

  No fa molt, conversant amb un pagès, em va: "La vida és com l'escala d'un galliner, curta i plena de merda". El meu cap començà a donar-li voltes a aquesta dita. Sí, és una frase molt encertada, el dia que estàs trista, malalta o adolorida, o el dia que falten els que tant estimes... aquests són escalons bruts, però i els dies que estàs feliç, t'acompanya la salut i l'amor et somriu? Aquests serien escalons ben nets. Afortunadament, no tota l'escala és bruta, també hi ha escalons polits. Idò, tot això em va fer pensar la merda de gallina.

  Ets una gallina, em deia amb una veu plena de burla. La mirava fixament a veure si ho deia de broma, però tenia els ulls intensos clavats a la meva cara, amb un somriure dels seus que era mig desafiador i mig seriós. Respirava fort i li tornava el somriure. Que hem de fer? li demanava ràpid per no tenir temps a dubtar. Una hora més tard havia agafat dos canvis de roba i l’esperava abaix de ca meva, mossegant-me les ungles, amb una petita motxilla i unes botes desgastades. Venia corrensos amb una paperina del forn. Anem amb el ferri de les onze, em deia cuan arribava . Em va agafar del bracet i varem començar a caminar cap al port. M’explicava una teoria de les seves però jo només sentia el calor del braç i veia els seus ulls brillar quan cercava paraules entre els coloms que botaven al nostre costat. Feiem el camí que jo feia cada dia, però em pareixia haver canviat; el carrer tenia una llum més penetrant i les partícules ballaven dins un raig del sol.